dilluns, 25 de gener del 2016

S'acosta Sant Antoni...





   1. Ja es comencen a respirar les festes de Sant Antoni. Cerca informació sobre els motius d'aquesta festa i la seva història. Penja diferents imatges de la mateixa.
Sant Antoni visqué entre els segles III i IV. De jove va donar tot el que tenia als pobres i durant tota la vida hagué de suportar les temptacions del dimoni. A la revetlla de Sant Antoni s’encenen els foguerons com a una mena de ritus que propicia la fecunditat del bestiar i dels conreus associats als períodes solsticials amb la voluntat d’afavorir la continuïtat dels cicles solars i, doncs, de la vida. És per això que a molts de pobles mediterranis, es celebra l’inici de la recuperació del llum solar després de mesos de foscor creixent.




Dimonis de Porto Cristo








  2. Saps què és una glosa? Eplica-ho. En pots penjar sis al teu blog i al costat de cada una en penges el significat.
La glosa és una mena de composició popular, oral i rimada, normalment improvisada en el mateix moment en què es declama. En la societat balear, rural i analfabeta, del segle XIX, la figura del "glosador" arribà a ser prou famosa, amb alguns d'ells que s'hi professionalitzaren, viatjant de poble en poble posant a prova les seves capacitats davant els reptes del públic o davant altres glosadors en els anomenats "combats de gloses".
Les estrofes són d'entre cinc i dotze versos, tot i que les més normals són les de sis i les de vuit. No hi pot haver la mateixa rima ni en els dos primers versos ni en els dos darrers, és a dir, la glosa no pot començar ni acabar amb la rima A A sempre A B o B A. A la resta de versos es pot combinar la rima de la manera que el glosador vulgui. No porten acompanyament musical.
Existeixen altres tipus de gloses que no són les habituals, com “la glosa de picada”. També els glosadors “de posat o de camilla”, que fan gloses més elaborades, i per tant necessiten més temps. O la “glosa circumstancial”. A vegades inclús la glosa utilitza la dècima, és a dir una estrofa que està composta per deu versos de quatre rimes, A B B A A C C D D C.



Sant Antoni gloriós
de Viana anomenat
sigau nostro advocat
de tot perill guardau-mos.







dilluns, 11 de gener del 2016

Lírica medieval culta y popular

Lírica medieval culta


    1. Busca información sobre la lírica medieval.
 Eran textos líricos que el pueblo cantaba y transmitía oralmente.
 

    2.Explica la diferencia entre la lírica medieval culta y la popular.


 Culta: La lírica medieval, surgida al amparo de las cortes y los palacios nobiliarios, esta integrada por poemas de autores concretos e instruidos, que desde muy pronto difundieron estas composiciones por escrito.

 Se manifiesta en:

*La poesía trovadoresca en Cataluña
*Las cantigas de amor en Galicia
*La poesía canción eril en Castilla


 Características temáticas y formales:
 
*Son composiciones mas extensas que las populares
*Muchas de ellas abordan también una temática amorosa, pero el yo-emisor es, en general, un hombre.



Popular: Conjunto de poemas anónimos, cantados por el pueblo y transmitidos oralmente.

Se manifiesta en:

*Las jarchas: escritas en dialecto mozárabe
*Las cantigas de amigo: compuestas en gallego portugués
*Villancicos: escritos en castellano

 Características temáticas y formales:

*Composiciones breves.
*Ofrecen una temática amorosa y están puestas en boca de una mujer, que se     urja de la ausencia perdida del amado



Lírica medieval popular